Una SGAE andorrana: un perill futur pel ciutadà

image description

Una SGAE andorrana: un perill futur pel ciutadà

No em detindré a analitzar que una vegada que tinguem SGAE serem protagonistes d’aquestes situacions surrealistes que veiem a Espanya un dia si i un altre també: noces en les quals es filtren inspectors, bars als quals multen per tenir la ràdio amb la tertúlia política, actes de beneficència sense finalitats de lucre que han de pagar taxes a pèrdua i un llarguíssim etcètera.

Els hostelers i restauradors, primers sectors que han reaccionat, ja sabran que mesures prendre tot i que imagino que no quedarà més que traslladar aquests impostos als consumidors, l’usual…

Però em preocupa més el dia després de la implantació de qualsevol llei de defensa de “aquests” drets intel·lectuals, perquè ja està vist que aquestes omnívores associacions l’única cosa que persegueixen és recaptar, sense importar el negoci de l’artista en qüestió. Està documentat que a Espanya més d’un cantant o compositor ha tingut problemes en intentar distribuir de forma gratuïta la seva obra, ja que la SGAE i la resta de gestores van veure perjudicat el seu negoci. D’aquesta manera la llibertat de gestionar cadascun el seu dret d’autor xoca amb els interessos d’un conglomerat mafiós que defensa el copyright, un concepte totalment diferent que beneficia principalment a la distribuïdora, la fabricant de plàstics rodons en caixa o de packs de fulles de paper enquadernades, models de negoci absolutament obsolets en l’era digital.

Però els governs i les teleoperadores han vist en aquesta conjuntura una oportunitat única. Acceptant el fet que les operadores telefòniques només han d’oferir el servei de trànsit pel cable, servei ja commodititzat, han entrat ara com a part interessada amb la finalitat d’auditar els continguts i poder fer de duana o d’àrbitre d’aquest mateix cable, convertint Internet en alguna cosa així com un TDT, on aquestes empreses decideixen què veure i quan. Els governs, còmplices necessaris, aixecant les banderes de la defensa dels drets d’autor han assumit de fet la potestat d’entrar en els nostres ordinadors de manera administrativa, espiant-nos, convertint-se llavors en els principals enemics de la llibertat individual i del dret a la intimitat.

Partim de la base que no és un delicte publicar enllaços, i fins i tot no és un delicte compartir una obra artística sense lucre de la nostra part (o per ventura era un delicte prestar un cassette?). Internet ha canviat el paradigma del consum de les obres artístiques, ja que tot el que sigui digitalitzable és susceptible de ser transmès per la web i distribuït més ràpid i de millor manera que com es feia fins ara. L’Estat ho sap, les telefòniques ho saben, les gestores ho saben, però utilitzaran aquesta excusa, aquest enemic invisible del parche a l’ull, uns per mantenir el seu antiquat negoci, uns altres per controlar el seu espai comercial manipulant el seu contingut i l’Estat per vigilar als seus ciutadans, d’un en un, ordinador per ordinador, i per a això és necessari crear i donar poder a aquestes invasives societats de gestió.

Hi ha millors models que implantar una policia d’Internet. Només penseu com va començar el moviment dels indignats. És una llàstima que Andorra hagi apostat per aquest model.Los hosteleros y restauradores, primeros sectores que han reaccionado, ya sabrán que medidas tomar a pesar de que imagino que no quedará más que trasladar estos impuestos a los consumidores, lo usual…

 

Leave Comment

X