Qui tem perdre la privadesa?

image description

Des que les xarxes socials van començar a ser part important de les nostres vides, i tal com ja va passar en altres ocasions, apocalíptics han sortit a escena a clamar al cel sobre els seus perills, advertint a viva veu el molt que ens exposem en perdre l’anonimat, encara que anem descobrint els fonaments d’aquests nous evangelistes.

Qui tem a la Internet social? Qui necessita que ens preocupem gairebé histèricament de la nostra privadesa? La possibilitat que individus comparteixin espais no regulats, on puguin relacionar-se gairebé sense moderacions de forma espontània i anàrquica, ha trencat gran part dels paradigmes que fins avui marcaven l’ordre de la societat. A més a més de comentar públicament què han esmorzat o penjar les fotos de l’última sortida amb amics, aquests individus esdevinguts opinió pública poden avui generar un flux d’informació i continguts sense precedents sobre absolutament tot, de manera democràtica i incontrolable, alterant qualsevol pla creat pels poders fàctics que, en un escenari d’opinió publicada, fins avui feien fàcilment valer la monumental asimetria que nosaltres mateixos assumíem com a normal.

La informació deixa d’estar en la televisió de les cadenes i passa a estar a la xarxa dels internautas i dels blocaires, té més credibilitat un video de YouTube que més d’un telenotícies; la publicitat ha perdut la seva veritat davant consumidors que dialoguen sense conèixer-se en Facebook o Twitter; les empreses han de conversar públicament amb els seus clients si no volen perdre’ls, tot i que aquests mai deixen de escrutar-les a Ciao. A la xarxa global estan els nostres actuals i futurs proveïdors i clients en qualsevol lloc del món, no importen les traves que pretenguin imposar-se. No hi ha filtres per arribar a ningú si utilitzem els clics adequats. Un escenari com aquest, impossible d’imaginar fa no res, només és factible quan els actors són persones reals, amb cara i ulls, dins d’una tangible comunitat virtual. No fa falta conèixer-se, la Internet social ens aglutina en els nostres interessos i ens proveeix d’una autoritat única. Es devaluen les estructures, és el moment de les persones.

Com més estiguem a dins, més forta serà la xarxa i més forts serem nosaltres. Escoltar als evangelistes i no participar, equival avui a abstenir-nos de la nostra condició de ciutadans lliures. És necessari estar allí: amb el comentari del teu esmorzar i amb la teva crítica diària a tot el que t’envolta. Fes-ho, o l’estructura opinarà per tu.

Leave Comment

X