Què és la neutralitat de la xarxa?

image description

Què és la neutralitat de la xarxa?

Aquests dies som testimonis de l’al·lucinant cacera que el poder polític està executant contra Julian Assange i l’altruista resposta dels internautes a tot el món, anònims i atomitzats. És fonamental en aquest marc que la població no deixi d’informar-se, perquè el que està en joc és molt més que el destí de WikiLeaks i les seves filtracions: el batalla final és per la neutralitat de la xarxa, debat que ja ha aixecat butllofes a gran part del món.

Quina és la problemàtica de la neutralitat de la xarxa? En resum, les telefòniques fins avui proveeixen als seus clients de les canonades per on passen els paquets de dades, això que coneixem com servei d’Internet. Però amb el seu desenvolupament, i testimonis del valor econòmic que genera el mitjà, aquestes operadores pressionen al poder polític perquè els permetin discriminar les característiques del servei segons la naturalesa dels involucrats i de la mateixa comunicació, alterant no només la dinàmica pròpia del lliure mercat sinó que a més espiant els continguts dels ciutadans. Per altre banda els polítics, sense poder dominar la xarxa com manipula als mitjans tradicionals, se suma a la causa inventat un enemic tan perfecte com irreal: la pirateria digital o, millor dit, la presumpció de culpabilitat de cada internauta, suposats responsables de la decadència de sectors que no encerten a reconvertir-se.

I és aquí, amb les cartes sobre la taula, on els ciutadans hem d’estar alerta: Internet, i absolutament tota la informació que circula per ella, ha de ser tractada com la correspondència privada, no podent ser visada prèvia ni posteriorment a la seva transmissió, excepte per ordre judicial, i les operadores no han de poder alterar l’equilibri natural d’aquests bytes que viatgen en igualtat de condicions (o d’acord al servei que cada usuari hagi contractat) independentment de la destinació, origen, protocol o contingut. Qualsevol altre argument són intents de trepitjar el nostre dret a la intimitat, a la informació i a la lliure expressió, encara que intentin vendre’ns mentides com la crisi de la indústria audiovisual, la seguretat de la informació o la criminalització d’els qui descarreguen.

Com demòcrates responsables hem d’exigir als nostres governs que es garanteixi com a dret la connexió a Internet, com Finlàndia ho ha fet fa menys d’un any, i que es legisli per protegir la neutralitat de la xarxa, de la mateixa manera que Xile ho ha consagrat per llei.

Una ciutadania interconnectada en una xarxa neutral és garantia de progrés i una democratització del mitjà. Ens juguem molt, per nosaltres i per les properes generacions.

Leave Comment

X