No es tracta de nazisme sinó de frustració

image description

No es tracta de nazisme sinó de frustració

Quan un mitjà perd poder en mans d’un altre nou aquest intenta ràpidament dimonitzar-lo, i convertir-lo en una usina d’idees censurables funciona en els intel·lectes més permeables. Així com quan van matar a Marta del Castillo El Diario de Sevilla va titular a un article “Un assassinat de la generació 2.0”, en l’Andorra d’avui s’intenta convertir en notícia que un parell de preadolescents, amb més hormones que criteri, van publicar una pàgina “de contingut nazi” a Facebook, quelcom que els comportarà quinze minuts de mala fama, una segura i dura sanció del col·legi i poc més.

Internet és un espai de llibertat, i tecnològicament ho seguirà sent encara que vulguin controlar-la, i dins d’aquesta llibertat està la d’expressar-se fins i tot en suport a ideologies criminals com la nazi, il·legal, o la comunista, paradoxalment legal i dins de l’oferta electoral amb més de 100 milions de morts en el seu macabre palmarès. Però a la pròpia xarxa estan els antídots necessaris: tota la informació sobre el que realment signifiquen aquestes ideologies està a cop de clic, pel que més que castigar als autors d’aquesta pàgina el col·legi hauria d’apostar per ensenyar-los el seu error amb la mateixa eina.

Tots els continguts de les webs més reprovables (nazis i comunistes, antisistema, Ana i Mía –per a anorèxiques i bulímiques-, islamistes…) són els mateixos continguts que circulaven de mà en mà abans de l’era digital. Però davant la seva actual capacitat de propagació per la xarxa existeix una propagació igual i contrària dels seus anticossos, els que a més gaudeixen de la força de la legalitat més un plus de llibertat sense precedents en tota la nostra història. I això és el que cal valorar: mai la informació s’havia democratitzat tant.

Però tornant a l’anècdota de la pàgina en Facebook us asseguro que no és necessari buscar-la per trobar expressions pròpies d’ultres, només cal recórrer les xarxes socials o escoltar al carrer les opinions d’alguns joves, andorrans i no andorrans, que fruit de la frustració i de la ignorància expressen judicis de valor, sobretot sobre estrangers o homosexuals, que resulten tan alarmants com fora de lloc per a les seves edats, revelant que són manifestacions escoltades a casa, lluny d’Internet, sumades a un discurs incendiari que surt habitualment de boca de polítics i formadors d’opinió.

Des que Internet es va fer omnipresent i imprescindible per comunicar-nos i entendre el món que ens envolta, els poders fàctics en retirada presenten el mateix panorama pessimista, sobretot en el que fa a les noves generacions, encara que em pregunto què pot tenir pitjors conseqüències per a la nostra societat, que dos adolescents creuen una pàgina pseudo-nazi en Facebook que no dura ni una setmana o que un candidat deixi caure en precampanya que “a Andorra sobra gent”…

 

 

Comments (1)

Leave Comment

X