Ni IVA ni pirates: preu

image description

Inexplicable sorpresa la de molts sectors després de l’aclaparador èxit de la Festa del Cinema que es va realitzar la setmana passada a tota Espanya. Entrades a 2,90 € han multiplicat per 10 l’assistència per a totes les pel·lícules en cartell, des de les més esperades blockbusters fins a aquelles que només poden aspirar a un modest públic.

Aquest esperat èxit ha desmuntar un cop més dos grans mentides que des de fa temps circulen per mitjans i xarxes socials. La primera, esgrimida per l’esquerra quan ataca al govern espanyol, és que ”l’IVA cultural” posa en perill la sostenibilitat del cinema. La segona, fal·làcia habitual de la indústria de la distribució de continguts, és que la pirateria acabarà amb els creadors ja que ”els internautes ho volen tot gratis”. Els resultats posen en blanc sobre negre que ni es tracta d’un impost ni que la gent es negui a pagar per consumir: el problema és que el cine és caríssim, i que la part del lleó se l’emporta la distribució.

Hi ha arguments per refutar que tota aquesta gent que va omplir les sales podria haver descarregat aquestes pel·lícules ? És per una diferència de poc més d’1 € que es passa de sales mig buides a plens totals?

El tema de fons és que tecnològicament els consumidors ja podem accedir al producte primigeni digital – la pel·lícula, la sèrie i, per descomptat, l’àlbum o el llibre- però no volem pagar per un envàs que no afegeix valor – el disc de plàstic, el paper o la caixa-. Alhora comencen a haver-hi empreses que ho estan entenent i proposen nous models de negoci, com la ja coneguda a Andorra Spotify, Filmin o fins i tot Scribd, que ja té un apartat de compra de llibres en format pdf a preus molt baixos, despullant a una indústria que pretén seguir venent envasos, protegides per lleis que poc pensen en el creador sinó en els interessos del seu gegant oligopoli.

Vivim una era de transició cap a un món 100 % digital, i hauran models de negoci caducs que quedaran pel camí, guanyant els consumidors. Però davant l’amenaça habitual de que això generarà desocupació i més crisi no cal témer: la reconversió tecnològica és permanent, i així com un bon dia els homes van deixar majoritàriament d’usar barret, i cap govern va protegir als fabricants de boines i panamàs, avui no podem deixar espai a discursos polítics i lobbyistes que, a nivell global, intenten tapar el sol del progrés amb la mà, per protegir interessos d’un antiquat sector.

(Article publicat a El Periòdic d’Andorra el 31-10-13)

Leave Comment

X