La Twittermania arriba al planeta Andorra

image description

La Twittermania arriba al planeta Andorra

Amb més de cinc anys d’existència, fins a fa un parell de setmanes érem quatre gats els que no només coneixíem les bondats i característiques del Twitter, sinó que ho utilitzàvem en la nostra vida social, professional i educativa diàriament, i va ser necessari que el nostre Cap de Govern i el seu partit comencessin a utilitzar-lo perquè altres polítics i alguns periodistes entressin en escena a intentar conversar amb 140 caràcters i un @ en el seu nom.

Des de fa ja temps Twitter, plataforma creada en 2006 per Jack Dorsey, Biz Stone i qui havia estat fundador de Blogger, Evan Williams, és un veritable pols de l’actualitat a tot el món on, en dir d’Enrique Dans, es barregen infinitat de pensaments intranscendents, converses semiprivades, comentaris i acudits, formant la veritable expressió de la idea d’un planeta hiperconnectat en temps real. Aquella activitat pròpia de freakies, de publicar on-line els fets més trivials de la vida quotidiana, es va convertir en poc temps en un fet cultural i transgeneracional, multilingüe i global, comercial i polític, on les empreses i els partits han entés que estaven els seus clients i els seus votants, en un entorn tan anàrquic com autoregulat, on ja no era necessari ni tan sols identificar-se amb el nom real, i on molts anònims o pseudònims eren seguits per milers de persones només per generar continguts rellevants i generar conversa. En resum: un malson per a aquells que acostumaven controlar –o fins i tot crear- l’opinió publicada en l’era pre-digital.

Algun temps després que Barack Obama (o @barackobama, en Twitter) publiqués en 140 caràcters qui seria el seu company de fórmula des de la seva Blackberry @jaumebartumeu, el nostre Cap de Govern, sacsejava la web local anunciant la signatura del decret de dissolució del Consell General, tan sols una setmana abans que el govern de Bahrain, @moi_bahrain, comuniqués al món per la mateixa via que dialogaria amb l’oposició que es manifestava als carrers.

I així en Twitter comencen a veure’s, tarde pero seguro, cada dia més cares i noms del nostre petit país, i tímidament sorten nous formadors d’opinió que fins i tot s’atreveixen a projectar alguna ombra sobre els vells speakers, qüestionant-los, fent realitat aquest axioma neo-darwinià de l’era digital: hi ha una nova espècie amb veu i -paradoxalment a Andorra- vot, els internautes, amb una capacitat de generar opinió i acció inaudit fins avui que competeix amb els vells paradigmes de comunicació, a els qui no els queda més que adaptar-se o desaparèixer.

Tornant als partits polítics em resulta sorprenent que a aquesta altura només el PS hagi fet el pas, amb més encerts que errors, sense quedar-se en la mera republicació d’articles de premsa; probablement la resta encara pensi encara que “Andorra és diferent”: s’equivoquen.

A propòsit: en trobareu a Twitter com @retroferran

 

Leave Comment

X