La diàspora de Diaspora

image description

“Finalment, és aquí. La xarxa social que estaves esperant ha arribada. Renovada, més segura i més divertida, Diaspora està preparada per ajudar-te a compartir i explorar la web d’una forma totalment nova”. Així resa el mail de confirmació d’accés a Diaspora, el que està arribant a molts usuaris que es van registrar al novembre passat a la xarxa social que prometia ser una alternativa open source a Facebook.

Diaspora, encara amb accés per invitació, ofereix relacionar-se per etiquetes temàtiques (com els hashtags de Twitter) i grups d’interès (família, amics…) denominades Aspectos, i es tracta d’una xarxa social descentralitzada on les nostres dades els manegem nosaltres mateixos, una xarxa social peer to peer. Quan ens fem amics d’algun contacte en Diaspora ens connectem directament amb aquesta persona, i només nosaltres tindrem control sobre les dades que vulguem introduir en aquesta xarxa social. I si un dia decidim donar-nos de baixa no quedaran dades pel camí, al no ser una xarxa localitzada en un servidor central. Nosaltres triem què dades donar, els gestionem i quan ens anem, deixen d’estar accessibles.

Diaspora es va donar a conèixer al juny de 2010, quan quatre joves estudiants de la Universitat de Nova York van aconseguir recaptar 200.000 dòlars de donacions d’internautes a través de Kickstarter, una plataforma que posa en contacte a creadors amb patrocinadors a través de la xarxa.

Un fet sorprenent és que Diaspora, que basava la seva diferència de Facebook posant èmfasi en el control total de la privadesa, convida a registrar-se a través de la popular xarxa social, encara que sense ser obligatori. Així, els nous usuaris poden convidar als seus amics a participar des de Facebook o per correu electrònic; connectar-se a Cubbi, una aplicació nativa per col·leccionar fotos en línia i enllaçar amb Twitter i Google+.

I és justament en aquesta última xarxa social on radica el principal problema actual de Diaspora, ja que sembla un clon de G+, des de l’estètica fins a l’ús dels “aspectos”, que recorden massa als cercles googleans. Fins i tot dóna que pensar que “la gran G” els hi hagi directament copiat…

Quin futur li espera a Diaspora, un interessant projecte tant des del tecnològic com des del filosòfic? Sóc realment escèptic, ja que els 700 milions de Facebook i els 100 milions que s’esperen de Google+ per a cap d’any posen una barrera d’entrada molt alta per esperar una massa crítica suficient que sostingui un altre competidor dirigit al gran públic, sempre i quan puguin recuperar-se de la sorpressiva mort d’un dels seus fundadors, ahir mateix als 22 anys.

De totes maneres Diaspora i moltes altres podràn quedar com xarxes social “de nínxol” dins d’una Internet atomitzada, un dels escenaris també esperables en la web social.

Leave Comment

X