Internet a Andorra amb les eleccions en agenda

image description

Internet a Andorra amb les eleccions en agenda

S’acosten les eleccions anticipades i els partits polítics andorrans comencen a ocupar posicions a les xarxes socials, tal l’esperat. En les passades generals ja s’havien presentat gairebé tots ells, acompanyats pels seus respectius trolls, en un escenari que els resultava tan nou com ara incert, un espai on resultava difícil dur a terme els usos i costums típics d’una societat tancada (gairebé hermètica) com l’andorrana.

Per a l’analista és un regal del cel el fet de veure com en un país on la majoria no té cap dret polític, i on opinar segons “què i a on” pot tenir conseqüències, un àmbit de llibertat com a Internet posarà a molts polítics nus enfront de l’opinió pública, la que vota i la que no pot fer-ho. Només fa falta recórrer Facebook o Twitter, les dues xarxes socials més populars, per veure que cap dels dos partits majoritaris –ni els seus polítics més destacats- aconsegueixen generen conversa, limitant-se a utilitzar les pàgines i els perfils per publicar asèptics comunicats de premsa, l’error Nº1 del màrqueting dels mitjans socials. La resta, amb diners a raudales uns i amb esperit i voluntat uns altres, tampoc aconsegueixen feedback ni de votants ni d’internautes, conseqüència òbvia d’aquesta reserva a l’hora d’opinar públicament que a Andorra és tan natural. Però aquest silenci autoinduciu no es limita a les xarxes socials; només cal entrar a la web del diari més llegit d’aquest país per veure com tots els comentaristes de qualsevol notícia, sigui política o social, signen amb àlies i pseudònims. El normal, en l’Andorra d’avui, és ocultar la identitat…

I és aquí quan tornem a les properes eleccions: successos internacionals que van vincular política i xarxes socials i que van ocupar portades en aquests últims temps, entre els quals destaquen Wikipedia i la recent caiguda del govern de Tunícia, estan ensenyant als habitants d’aquest país que Internet és un gegantesc escenari, capaç de donar veu a els qui els poders fàctics no donen veu, donant espai fins i tot a denúncies i reivindicacions que els propis mitjans no s’atreveixen a publicar, amb la seguretat de la difusió fins i tot internacional, i a mig camí entre la identitat i l’anonimat.

Serà divertit. Podrem veure en les nostres pantalles, com si d’un tub d’assaig es tractés, com els polítics que no estiguin disposats a conversar i a donar explicacions començaran a incomodar-se com més s’apropi la data. En internet no existeixen les fronteres, es relativitzen els pressupostos i no hi ha ciutadans de diferents categories, i encara que no sàpiguen ben com administrar aquest fenòmen els partits ho saben.

 

Leave Comment

X