Facebook: un lloc per viure-hi

image description

Tota Internet està a l’espera de l’entrada triomfal del correu Facebook, via invitacions, després de l’anunci del seu llançament per boca de Mark Zuckerberg, el seu creador. La notícia, esperada des de fa temps pels qui treballem en el mitjà, anticipa la propera batalla entre la xarxa social i el gegant Google.

Des de fa més d’un any Facebook, recolzada en el seu espectacular creixement d’usuaris, ha començat no només a incorporar més i més noves prestacions a la seva plataforma sinó que, amb el suport que significa donar servei a un de cada quatre internautes del planeta, ha transformat una simple web de comunicació en un àmbit on les persones cada vegada romanem més temps i on cada vegada realitzem més tasques que abans estaven reservades al món offline.

Els estudis que es fan a banda i banda de l’oceà no deixen dubtes que cada vegada passem més temps dins de les xarxes socials (més de 6 hores al dia, segons Nielsen), pel què Facebook avui s’ha convertit en una veritable aldea global molt més complexa i sòlida que la McLuhan podria haver imaginat mai. Empreses, polítics, famosos, artistes, administració… ningú pot quedar fora d’aquella web que el seu objectiu inicial era mantenir enllaçats a estudiants d’Harvard. Avui no només ens escrivim els murs sorprenent-nos de tot el que podem comunicar amb una conversa asíncrona, sinó que fem circular informació de tercers, opinem sobre el món que ens envolta, ens queixem, felicitem, riem, plorem, ens fem fotos i marquem als coneguts que trobem en altres fotos, veiem i pengem  videos, busquem vells amics i ens fem altres de nous, ens enamorem i ens distanciem, comprem, venem, ens veiem… vivim.

I des d’allí serem aviat testimonis de la caiguda d’un altre sòlid paradigma: l’e-mail. Mentre el líder Microsoft manté unes 380 milions d’envellides comptes de Hotmail i el “Déu Google” apuntala els seus 190 milions de comptes de Gmail amb una bateria inacabable de serveis annexos, un tsunami anomenat Projecte Tità va sortir de les oficines de Facebook amb 500 milions d’usuaris com a força de xoc, suficient massa crítica com per canviar una altra vegada i en poc temps la manera de comunicar-nos.

Vivim en Facebook, negar-ho és absurd. I fins i tot els qui temorosos creien que el millor era no ser-hi, es troben en els seus murs en imatges i paraules, d’amics i d’enemics, fent realitat una situació tan postmoderna com la impossibilitat de quedar-se fora d’aquesta, la nostra nova segona casa comuna.

Leave Comment

X