Entre Egipte i els Goya, Andorra

image description

A aquestes hores Hosni Mubarak ja estarà còmodament amagat en el seu autoexili daurat dels Emirats Àrabs, mentre a Espanya l’anomenada Operació Goya va tenir algunes repercussions després de la caiguda de la web de l’Acadèmia del Cinema Espanyol i dels Premis Goya i de l’escandalosa censura aplicada en TVE durant la transmissió de la gala.

El bombardeig de titulars li està donant aquests dies a Internet, i als internautes en particular, un protagonisme del que em permeto dubtar, vist que després d’una segona lectura a les notícies es deixa veure que la xarxa no ha estat un actor determinant sinó el vehicle excloent. Tant en el cas tunecí com ara en l’egipci la població només necessitava un catalitzador i alhora un canal de comunicació lliure per conjuminar el reclam, i una finestra suficientment àmplia per permetre al món veure els successos en temps real. Per què, si no, va intentar l’ex -sàtrapa egipci, tan aviat com van començar les manifestacions, controlar Facebook i Twitter? No comença a saber-se de manifestacions similars a Síria, Aràbia Saudita o Cuba, dictadures on el control de la web és encara molt més ferri i eficient?

Un cas similar és el de la llei ja tristament coneguda com Sinde-Biden, en la qual el PSOE i el PP pretenen espiar als ciutadans sota l’excusa de la protecció del copyright, al mateix temps que segellen un negoci monumental amb les teleoperadores i els distribuïdors de continguts. I això no és més que una altra batalla d’una llarga guerra, en el mateix escenari però amb diferents participants, en una altra croada que el poder polític emprèn contra els ciutadans, acostumat a controlar a la majoria dels mitjans convencionals convertint-los en mers repetidors dels seus proclames.

I així veiem que, tant en les revoltes del nord d’Àfrica com en la reacció ciutadana contra la lliberticida llei a Espanya, Internet és només un mitjà (un gran i irreemplaçable mitjà) i no un factor protagònic en pos de la llibertat, i paradoxalment aquesta neutralitat és la que temen els polítics i la raó per la qual els ciutadans hem de tenir un paper actiu i militant en la seva protecció: la xarxa neutral no pot ser condicionada ideològicament, no és d’esquerres ni de dretes, no pot ser ni comprada ni coaccionada i està demostrant tenir una força mai vista abans a l’hora de fer arribar els reclams civils a escala planetària, i contra això poc serveix la política mediatitzada, les campanyes de propaganda i fins i tot la censura, de la qual hem estat testimonis tot aquest temps, aquí i ací.

Mirem on mirem això no ha fet més que començar, i em pregunto quina posició tenen sobre la neutralitat de la xarxa els partits que a l’abril lluitaran pel poder al nostre petit país? Internet mateix, on se’ns presenten amb els millors somriures, és un lloc idoni per preguntar-li-ho, a d’un en un. Ho fem tots plegats?

 

 

Leave Comment

X