El ciberassetjament diari

image description

No és un fenomen nou, pera lamentablement són cada més més nombrosos i els seus finals, com aquests últims casos, són tràgics. El ciberassetjament és un realitat sinistra que s’ha colat entre totes les increïbles avantatges d’aquesta nostra nova societat interconnectada, i que les autoritats d’aquest costat del món no saben com aturar.

Tim Ribberink, el noi holandès de 20 anys que es va suïcidar la setmana passada patia en carn pròpia el malson: ser gai i tímid li van valer anys i anys d’humiliacions, però internet i les xarxes socials van donar als covards atacants d’en Tim un avantatge més: l’anonimat.

No és difícil: només cal envair tots els espais “virtuals” d’una persona, una cosa que resulta fàcil si la víctima no coneix el canal en profunditat, i la seva vida es transforma en un malson. No hi ha lloc on escapar, amb l’agreujant en el cas d’Holanda que aquests delictes poden investigar-se només si la víctima els denúncia, i Tim Ribberink no estava disposat a sortir de l’armari, i d’allí el tràgic desenllaç.

El cas d’Amanda Todd, l’adolescent de 15 anys canadenc que es va suïcidar poc temps abans, demostra com un acte poc meditat pot desembocar en una tragèdia. Als 12 anys un estrany va convèncer l’Amanda de fer un flashing (argot que significa pujar-se la samarreta ràpidament i mostrar els pits), moment en què aquest li va fotografiar i va començar a assetjar-la, al punt tal d’advertir-la que si no es despullava per a ell en càmera enviaria aquella foto a professors, amics i familiars, i complir l’amenaça. La resta és història: no van servir ni canvis de col·legi ni de ciutat, el ciberassetjament sumat a la fràgil personalitat de l’Amanda va empenyar-la a acabar amb la seva curta vida, qui va deixar el seu esgarrifós testimoni audiovisual a YouTube, amb milions de visualitzacions al dia d’avui que donen nota de l’actualitat i l’abast del trist fenomen.

Megan Meier, Phobee Prince, Ryan Halligan i altres tants noms que no coneixem han acabat suïcidats, mentre altres centenars i milers són dia a dia torturats les 24 hores de dia, a Andorra i arreu, d’una manera que no entenen ni poden controlar. Les legislacions a tot el món estan fent passos per intentar solucionar el problema, protegint la víctima, alhora que dia a dia surten noves solucions informàtiques de monitorització per a pares, però res és suficient: quan el delinqüent no té cara ni nom tot és més difícil i més costós.

De tota manera per al ciberassetjament, arreu del món, hi ha una bona vacuna, tan antiga com l’home mateix, i és l’educació. I aquesta educació, online i offline, serà la major garantia que poden tenir els menors.

Leave Comment

X