Contra l’Internet neutral, discursos lliberticides

image description

Contra l’Internet neutral, discursos lliberticides

Amb la sorprenent polèmica després de la publicació a Facebook de l'”Informer de la UAB”, inexplicablement elevada a Andorra a la categoria fenomen, ens torna a sobrevolar aquest insuportable discurs dels infinits perills de la xarxa lliure i la necessitat de controlar-la  amb la força de la legislació o, fins i tot, dels jutges.

Per donar autoritat a la crida a l’autocensura, i legitimar qualsevol atac futur sobre la neutralitat de la xarxa, res millor que donar veu a un suposat “advocat especialista en xarxes socials” com el Ramon Arnó, a qui se li ha organitzat una veritable tournée on no va estalviar frases fetes i llocs comuns per advertir imaginaris perills d’Internet, amb llargs sermons sobre el risc al que el jovent està exposat per penjar una foto a Twitter … i fins donant-se d’alta en un servei gratuït de correu electrònic! Arribant a dir que ell podria fer judici a qui administrés una fanpage a Facebook, quelcom absolutament impossible en la pràctica, i sense entendre gens el mecanisme intrínsec d’Internet, Arnó ha intentat fer de tots els mals casos excepcionals una norma en la xarxa, un discurs propi dels que temen el lliure flux d’informació en la societat interconnectada.

No és casual que els sectors que més ataquen a tot el món a la Internet neutral siguin els polítics i les administracions, sectors amb uns nivells de credibilitat sota mínims que, vulnerables per primera vegada, necessiten fortificar la seva imatge davant l’opinió pública. Per això necessiten validar les seves fal.làcies intentant vendre que el ciberassetjament, l’aïllament i la pederàstia són l’habitual a la xarxa, i per això cal témer i controlar-la, quan en realitat Internet en el seu conjunt està garantint a la població global un espai de anàrquica llibertat i descentralització de la informació que ha demostrat que pot posar en jaque les estructures establertes, enriquint la democràcia com en l’anomenada Primavera Àrab, per posar només un conegut exemple. Per descomptat que hi ha espais foscos, però ara la pròpia comunitat atomitzada pot identificar-los, com les nombroses denúncies que els propis internautes han fet contra veritables pedòfils i assetjadors, fins i tot a través de les fronteres.

És una pena que a l’Andorra d’avui, la qual intenta demostrar que vol pujar al canvi tecnològic global amb les Smart Cities i altres projectes, l’administració li doni veu a neo-ludistes que prometen bíbliques plagues per a la joventut en lloc de portar professionals que puguin preparar, sense llegendes urbanes i retòriques lliberticides, a la població en el seu conjunt.

En una societat madura l’anonimat no té legitimitat, com tampoc la tenen els profetes de l’apocalipsi, qui l’únic que fan és retardar el progrés.

Leave Comment

X