A prop del 3-A recordo Tallinn

image description

Recordo que vaig arribar a l’aeroport internacional de Tallinn una paradoxalment freda tarda d’agost i, ni tan sol havent donat dos passos a la nòrdica capital, se’m va disparar un somriure en veure el cartell de publicitat que creuava de costat a costat la sortida cap al hall central del Tallinna Lennujaam: “Benvingut a Estònia, el país que va inventar Skype. Uneix-te: sé part de la història.”

És per tots sabut que els estonios van ser un poble durament castigat, primer pels nazis i després pels comunistes, els qui van convertir aquest meravellós país a l’última frontera de la terrible Unió Soviètica. En 1991, després de la caiguda del mur, la pobra Estònia es declara independent i comença a gestionar la seva entrada a Europa, fent una forta aposta per l’educació i per allò que en els 90 no era tant el present sinó que era més el futur: Internet, llançant el projecte Tiigrihüpe per informatitzar les escoles i millorar l’accés de la població a la tecnologia.

Han passat ja 20 anys i Estònia és avui, a més a més de membre de ple dret de la Unió Europea, un dels països amb més penetració d’Internet al món i al capdavant en el nostre continent, on les coses més trivials de la vida quotidiana poden realitzar-se per 3G amb el mòbil, com consultar quant falta perquè arribi l’autobús a la nostra parada, o fins i tot altres tasques de major importància, com votar.
Aquesta història que explico ve al cas de la meva profunda preocupació per l’evolució d’Internet i les comunicacions en general a Andorra, on gràcies a pertànyer al Club de Màrqueting vaig tenir l’oportunitat de saber de primera mà, en boca dels propis protagonistes, que almenys tres dels quatre candidats a Cap de Govern no tenen entre les seves prioritats la millora en el desenvolupament d’Internet com a indústria al nostre país.

I això com deia em preocupa molt perquè, en un país en què resulta quasi impossible tenir un simple aeroport i que gairebé no té cap indústria de manufactura, no considerar el desenvolupament d’una activitat empresarial, comercial i d’investigació basada en bytes com una prioritat em resulta no només una oportunitat perduda sinó fins i tot una actitud temerària. Tinguem en compte que el desenvolupament d’Internet no té pràcticament barreres d’entrada, sobretot si està basada en programari lliure, no té fronteres i apel·la a un mercat global. 100% talent i valentia.

En aquest 2011, principi d’una època en que amb seguretat s’acaba l’Andorra en la qual un dels seus principals ingressos era ser el refugi dels evasores veïns, no queden molts camins, com els estonios en els noranta quan es van trobar lliures però comptant els morts que els havia deixat el paradís socialista.

Ara que ha començat la campanya electoral, buscaré a cada programa si algun partit dels que volen governar Andorra almenys esmenta Internet, més enllà de l’obligatòria i remanida frase feta d’“apostarem per les noves tecnologies”.

 

Leave Comment

X