2010: l’any de les orelles i el llop

image description

2010: l’any de les orelles i el llop

El 2010 es recordarà com aquell final d’època en què ens vam convèncer que totes les sospites eren veritat, i que els governs a tot el món són capaços de ser còmplices i artífexs d’actes criminals només a l’efecte de mantenir les seves quotes de poder, utilitzant-nos als ciutadans com a avals mentre se’ns oculta la veritat.

Aquest escenari se’ns va presentar davant els ulls gràcies a WikiLeaks, aquesta simple web que va fer el treball que haurien d’haver realitzat els mitjans de comunicació i els periodistes, els qui només s’havien limitat a fer tan bé com sigui possible el seu treball de portaveus dels polítics de torn, corromputs en la seva gran majoria per les estructures de poder.

Per això WikiLeaks i el seu director han pagat i seguiran pagant el preu de trencar la baralla per mostrar al gran públic la veritat, perquè aquesta història no ha fet més que començar. Aïllat en la seva gàbia d’or, amb una polsera electrònica i sense passaport, Julian Assange espera novetats sobre la denuncia-muntatge sueca al mateix temps que el suposat filtrador dels 400.000 documents de la diplomàcia americana, Bradley Manning, està fa set mesos tancat en una presó militar d’alta seguretat de Virgínia sense tenir els seus drets garantits, segons denuncia el seu advocat. Mentrestant segueixen degotant filtracions i ens assabentem avui que els dos principals partits francesos van rebre diners en les passades eleccions del dictador de Gabon, i així comencem a entendre el veritable per què de l’obsessió de Sarkozy per controlar i censurar internet, via aquesta abominable leguleya anomenada Hadopi.

Sorprén que els atacs contra Wikileaks no qüestionin la seva veracitat sinó que critiquin el fet de la seva difusió, sota pretext que posen en perill la seguretat de tropes i ciutadans. La resposta de Wikileaks va ser esborrar els noms i altres senyals d’identificació i difondre documents sobre fets passats, de manera que fos improbable que puguin perillar operacions actuals. Tot i així Hillary Clinton ha condemnat la publicació sense comentar l’ocultació de milers de morts civils i les pràctiques de tortura que revelen els documents. Almenys, Nick Clegg, el liberal viceprimer ministre britànic, ha censurat el mètode però ha demanat una investigació sobre els fets.

Gens canviaria mentre no canviés la nostra posició davant el poder, i Internet ha donat per primera vegada en la història una eina ciutadana de veritable contrapès davant Premis Nobel de la Paz amanyats, falses portades de Person of the Year en la revista Time i pràctiques qüestionables d’empreses com ara Visa, Mastercard, PayPal o Amazon.

La supervivència de WikiLeaks és la del nostre dret a la informació. No deixem passar aquesta oportunitat, que el llop ara també ha vist les nostres orelles.

Leave Comment

X