La insuportable lleugeresa del clic

Llegeixo i adhereixo a l’entrevista que li va fer la Xantal Llavina a l’Enrique Dans a El Periódico passat dimarts, sobre si ens sentim activistes fent un simple clic.

Sorprèn veure el dèficit de militància o la necessitat de ser part d’alguna cosa que hi ha en la nostra societat, si ens remetem a la popularitat d’aquestes plataformes de participació ciutadana online en què s’hi convida els internautes a sumar-se a les iniciatives més rocambolesques i en les que s’hi promet un veritable canvi social a cop de ratolí. Des lluitar pels drets dels dofins fins a exigir la dimissió d’un dictador centreafricà, i per descomptat passant per canvis legals o constitucionals d’una complexitat reservada a pocs professionals del dret, semblaria que només amb un clic i posant el primer email que se’ns vingui al cap podrem canviar el món.

Un altre efecte col·lateral de la postmodernitat, el clicktivisme. Una més que efectiva manera de trivialitzar-ho tot, donant a la població entre clic i clic els 15 minuts de fama que prometia l’Andy Warhol. Comprova-ho tu mateix, si tens Facebook o ets a Change.org, i pregunta’t per quantes de les causes en què segurament hi estàs inscrit haguessis sortit al carrer, fet una donació econòmica o una reclamació formal en un estament públic. Analitza ara les que s’han materialitzat exclusivament per aquesta acció…

Als polítics, que acostumen governar amb enquestes demoscòpiques que solen tenir molt més rigor científic, aquestes plataformes els serveixen com quan nosaltres intentem avançar-nos a la meteorologia mirant els núvols per la finestra, permetent calcular el grau de popularitat que pugui tenir una determinada problemàtica. I als participants els serveix per resoldre aquesta il·lusió maslowiana d’autorealització, perfectament vàlida i legítima però il·lusió al cap i la fi.

Sí que cal reconèixer que fins ara la política o les empreses no trobaven una imatge especular en la què sentir-se auditada, i la web social en el seu conjunt funciona prou bé i imagino que amb la seva evolució en servirà més encara. Però aquesta moda del tuit militant en la internet d’avui, la creença que el canvi real es fa amb l’iPad al sofà i la persecució obsessiva del trending topic” no deixa molt més que buit, de vegades curat amb nous clicktivismes, creats per la mateixa massa que genera campanyes a la mateixa velocitat amb la qual fa amics a Facebook.

Leave a Comment

CommentLuv badge