Aquests petits ocells enfadats que han de recuperar els ous que uns porquets els han robat s’han convertit en protagonistes d’una increïble història empresarial. Rovio, l’empresa finlandesa creadora del joc Angry Birds, va ser fundada el 2003 per tres estudiants, després de guanyar un concurs de videojocs. Després de ser proveïdors de programació d’altres empreses líders del sector, com Electronic Arts, el 2009 van pujar la primera versió de Angry Birds a l’AppleStore, on en tan sols dotze mesos el comptador de descàrregues va arribar als 100 milions. A l’octubre de 2010 es va penjar la versió per a Android, amb una expectativa tal que va ser suficient un dia per passar el milió de
descàrregues. Un any després la xifra de descàrregues de les diferents versions del joc en totes les plataformes disponibles superava els 500 milions, convertint-se així en el joc per a mòbils més popular de la història. El comptador se situa avui mateix en més de 800 milions.

Aproximadament, 200 milions d’usuaris s’entretenen cada dia amb els ocells d’Angry Birds, un nombre impressionant si el comparem amb els 240 milions mensuals de tot el catàleg de Zynga, empresa que cotitza en borsa, famosa per haver creat títols per a Facebook com Cityville o Farmville. Tal és la seva popularitat, que els ocells d’aquest joc d’habilitat tenen articles de merchandising, que suposen un 30% dels ingressos, que seran pròximament protagonistes d’una pel.lícula d’animació.

Aquesta setmana, Rovio ha revelat per primera vegada les seves xifres de negoci: la companyia va multiplicar per deu les seves vendes l’any passat fins als 75.000.000 d’euros, amb un benefici de 48 milions. Els seus fundadors creuen que l’empresa és prou sòlida com per pensar en el seu salt al parquet durant 2013, estudiant dues opcions: la borsa de Nova York o la de Hong Kong.

Quant val Rovio? L’estiu passat, va saltar el rumor que Zynga va oferir 1.700 milions d’euros per l’empresa de Angry Birds. Fa un any, un grup d’inversors de capital risc liderat per Accel Partners -accionista de Facebook- va entrar al capital de la companyia en una ronda que va injectar 32 milions d’euros, encara que no va transcendir la valoració. Alguns analistes creuen que la companyia val al voltant 7.000 milions d’euros, una xifra elevada si es compara amb la capitalització de la també finlandesa Nokia, que ronda els 8.000 milions d’euros.

Com es veu, Angry Birds fa temps ha deixat de ser només un joc

Amb aquesta adquisició, els usuaris de LinkedIn podrem buscar no només a les persones a través dels seus perfils, sinó que també indentificar a les mateixes a través dels continguts. Amb això s’augmentaran les ofertes i ajudaran els professionals de tot el món a trobar cada vegada un major nombre d’informació dins de la pròpia plataforma, segons comentava Deep Nishar, vicepresident de LinkedIn.

Després del tancament de la jornada borsària de dijous passat, LinkedIn va facilitar el valor de l’operació a través d’un comunicat de premsa: el moviment li ha costat a aquesta xarxa professional 90 milions d’euros, mitjançant un pagament fet en una combinació de diners en efectiu -aproximadament el 45%- i accions. Fins a acabar de tancar temes legals i corporatius, l’adquisició s’espera que finalitzi durant el segon trimestre del 2012. Les accions de LinkedIn, que cotitzen al NYSE, es van disparar divendres passat amb una pujada del 7,21% havent arribat a més del 10% abans de l’obertura, tancant la jornada a 117,30 U$S.

Per la seva banda Slideshare també ha realitzat un comunicat on ha assegurat que seguiran realitzant el seu servei amb total normalitat, on es podran pujar, compartir i trobar les presentacions professionals com sempre. Aquesta plataforma va ser oberta al 2007 i des de llavors han pujat a ella milions de presentacions i continguts, entre elles totes les formacions que jo mateix dicto a la Cambra de Comerç o la Universitat d’Andorra, les que hi son per a lliure distribució.

També SlideShare ha anunciat que ha desenvolupat noves funcions i ha millorat el lloc, pel que en poc temps s’hi podran veure aquestes noves millores integrades a la plataforma.

No hi ha dubtes, doncs, que comencen a haver-hi dos perfils clarament diferenciats a les xarxes socials: la personal, liderada per Facebook, i la professional, a la qual Linkedin-SlideShare han posat una barrera d’entrada important a nous competidors.

La sortida a borsa no és un procés immediat i requereix l’aprovació dels organismes reguladors dels Estats Units cosa que, precisament, condicionaria el compliment d’aquesta data de llançament. Si tot surt bé, el 17 de maig seria el dia F en què les accions de Facebook cotitzarien al NASDAQ, el mercat de valors tecnològics nord-americà i si la cosa es retarda, la companyia es donaria una setmana de marge per sortir a cotització com molt la setmana següent, el 24 de maig.

I què podem esperar? Crec que està bastant clar que l’entrada de Facebook en la borsa no passarà desapercebuda i, segurament, marcarà una fita històrica. Si l’augment del 109% que va arribar LinkedIn ha estat impressionant, és d’esperar que en el cas de Facebook es pugui donar una situació similar o major. La compra de la xarxa social de fotografia Instagram, per exemple, ha situat Facebook en una posició privilegiada a la que compta amb uns actius molt importants que situen el valor de la companyia al voltant dels 100.000 milions de dòlars. Recordem que Instagram ha explotat en popularitat des que Apple la va honrar anomenant-la com la seva Aplicació de l’Any 2011. Compta amb més de 30 milions d’usuaris i recentment va llançar la seva versió per al sistema operatiu Android.

Es comenta que el preu de sortida de les accions estarà al voltant dels 40 dòlars i podrien llançar-se al mercat l’equivalent a 2.500 milions en accions que podrien pujar bastant i fins i tot impulsar el valor de la companyia en 10.000 milions addicionals. De tota manera, encara que el panorama sigui força positiu, hi ha alguns factors de risc en l’operació que podrien fer desconfiar als possibles inversors com ara el tractament de la privacitat dels usuaris de la plataforma que podrien espantar algun potencial inversor.

Si estas interessat en comprar accions, contacta aviat al teu banc.

Em va cridar l’atenció la virulència d’alguns comentaris que es llegien a Twitter durant el congrés, d’alguns tuiteros que deien que el discurs dels ponents en general menyscabava la importància de les xarxes socials i -ergo- pecava d’obsolet i antiquat. Al meu parer, per contra, em va donar la sensació que els especialistes van donar una visió absolutament realista de la veritable importància que tenen les TIC en general, i la xarxa social en particular, per al turisme.

No hi ha dubtes que les empreses no podem deixar d’estar a la xarxa, però qui treballem dia a dia en aquesta especialitat sabem que cada vegada és més evident que el màrqueting online no pot garantir resultats si no té un fort suport de planificació estratègica i del màrqueting “de tota la vida”, en qualsevol sector industrial sigui B2B o B2C. El fet que la penetració d’internet a la població creixi exponencialment no fa créixer el mercat però si els canals de comunicació, de manera que segons per a quina empresa aquesta diversificació pot no ser tant una bona oportunitat com si una amenaça que accentuï la seva debilitat pressupostària. Les exigències dels usuaris i el poder que ara per ara tenen pel sol fet de tenir un smartphone a les mans, deixa un panorama encara més complicat en aquests temps de crisi, i obliga les companyies a estar més atentes que mai, i gairebé en temps real, als efectes online de la vida offline, circumstància que en turisme té encara més pes específic en ser un producte 100% experiencial.

En aquest escenari comencen a aparèixer evangelistes d’una nova religió que profetitzen, sense cap base professional, que tot el màrqueting que hi va haver fins abans de les xarxes socials ja no serveix més, i que només a força de tuits una empresa pot vendre més i millor . Aquesta fal·làcia a Espanya se li diu cancamusa, ha fet perdre molts diners a moltes empreses i ha restat credibilitat a la xarxa social com a canal, pel que és sa que hi hagi professionals en actiu que, com els ponents del Congrés de Turisme, siguin clars en que sense un bon producte i un bon marketing de poc serveixen una web, un community manager i un perfil a Twitter.

Només em queda felicitar a tots els qui van participar en l’organització del congrés, esperant que Andorra pugui continuar convocant especialistes com els que hem pogut veure la setmana passada.

1. Parlar sobre temes controvertits: les bones notícies generen “M’agrada”, però paradoxalment les males generen més comentaris.
2. Referir-se a Facebook al propi Facebook: preguntar coses sobre la plataforma, per demostrar que se sap sobre l’ecositema al que l’empresa es mou i interessar-se per les opinions dels seus seguidors sobre això.
3. Actualitzar regularment: mantenir la pàgina al dia.
4. Recompensar la lleialtat dels fans: parlar amb ells, interactuar, respondre ràpidament als seus comentaris. Un exemple que va oferir Shehata és el de les galetes Oreo, que felicita als seus fans els aniversaris d’una forma personalitzada, fent-los famosos.
5. Programar les actualitzacions: programes com Hootsuite ho permeten i d’aquesta manera es pot postejar en moments clau del dia.
6. Promocionar altres: trobar altres negocis que no competeixin en el sector, de manera de ajudar-se mútuament compartint contingut i enllaços.
7. Audiència local: compartint contingut local les empreses poden tornar rellevants per als usuaris geogràficament propers a elles.
8. Ser rellevant: conèixer el que desitja l’audiència i planejar la campanya d’acord a aquests coneixements.
9. No aclaparar als fans: la principal raó per la qual els seguidors deixen de ser-ho és perquè comparteixen massa. El contingut repetitiu i mancat d’informació substanciosa són les raons principals per les quals s’abandonen pàgines.
10. Brindar informació rellevant: El secret de l’èxit en Facebook és senzill i té a veure amb oferir un contingut rellevant i de qualitat.

Com veureu, aquests 20 “secrets” no apel.len més que al sentit comú, i acaben sent el secret d’una bona estratègia de socialmedia a Facebook.

En les pàgines que gestiono cada dia aplico sovint la majoria d’aquests principis, i puc assegurar-vos que disparen la participació ràpidament. Per què no proves i en parlem?

En aquest sentit trobem una interessant reflexió de John Shehata, director executiu de xarxes socials d’ABC News, que va afirmar que els posts al Facebook de les companyies els llegeixen menys del 16% dels seus usuaris. Durant la celebració de la SES, conferència sobre el màrqueting i l’optimització dels motors de recerca celebrada a Nova York aquest passat mes de març, l’expert va oferir la seva explicació a aquesta idea que manté. Per a això Shehata es va basar en el EdgeRank, que és la fórmula que determina quin contingut és visible per als usuaris, i que es calcula mitjançant una fórmula que combina l’afinitat, que és la freqüència de contacte entre la marca i l’usuari, el pes, que es refereix a la importància d’un contingut i el temps que dura sent novetat. Per Shehata el que demostra EdgeRank en el fons és que si no es comparteix bon contingut, aquest desapareixerà ràpidament.

Per a tots els que no desitgen que això passi, l’expert va presentar 20 consells sobre el maneig del contingut a Facebook que pot ajudar avui en dia a les companyies a consolidar-se, i que comparteixo amb vosaltres a les pròximes dues publicacions:

1. Ser directes: Facebook no és un lloc per a la “xerrameca”. Existint la possibilitat d’afegir enllaços que aportin més informació no cal que les actualitzacions tinguin massa caràcters, de fet Shehata recomana que en tinguin menys de 250.
2. Preguntar: és una bona manera de generar comentaris i, a més a més, aconseguir més visibilitat.
3. Compartir notícies amb fotos: les històries amb fotografies aconsegueixen un 65% més de “M’agrada” i un 50% més de comentaris.
4. Pujar fotos: fotos dels integrants de la marca són clau per relacionar-se amb els seguidors a Facebook.
5. Incorporar vídeos: això aconsegueix aconsegueix un seguiment de la marca un 100% més gran.
6. Titulars breus: moltes persones no estan d’acord amb canviar els titulars de notícies per poder atreure a més persones, però actualitzar-los fent-los més curts facilita l’optimització i la recerca.
7. Compartir contingut exclusiu: a les persones els agraden les “fan page” perquè creuen que poden aconseguir alguna cosa d’elles, per la qual cosa cal oferir continguts exclusius en elles.
8. Concursos: la majoria dels seguidors esperen aconseguir alguna cosa de la relació amb les marques. El concurs ha de ser coherent amb la proposta de l’empresa.
9. Interactuar amb els fans: cal respondre’ls, ja que demostra que a la marca li interessen les seves opinions.
10. Afegir esdeveniments actuals: dóna la pauta que a l’empresa li interessa no només el seu negoci sinó tot el relacionat amb el seu sector.

En la propera entrega, les últimes deu propostes. Que tal si posem aquestes en pràctica des d’avui mateix?

Quan el blogger Justin Bassett va ser entrevistat per a un treball a Seattle esperava preguntes generals sobre el seu curriculum, però es va sorprendre quan l’entrevistadora li va demanar com accedir al seu Facebook. Bassett explicava a Associated Press que acabava de contestar algunes preguntes quan la persona de RRHH va passar a buscar la seva pàgina de Facebook en l’ordinador. Però al no poder accedir al seu perfil privat li va demanar que li proporcionés la seva informació personal d’accés. Bassett es va negar i va dir que no volia treballar en una empresa que exigís informació tan personal, però se sap que altres candidats o empleats no estan en la posició de negar-s’hi.

Des del sorgiment de la xarxa social, és una pràctica comun entre els gerents revisar els perfils que tenen accés públic en Facebook, comptes de Twitter i d’altres xarxes socials per saber més sobre els empleats. Però molts usuaris, sobretot en Facebook, tenen perfils amb accés restringit, solament accessibles a un grup selecte de persones o grups.

Altres companyies que no exigeixen les contrassenyes arriben a demanar als aspirants que acceptin com a amics a gerents de recursos humans o que entrin al seu compte de Facebook utilitzant una computadora de la companyia durant l’entrevista. Una vegada contractats, a alguns treballadors se’ls requereix que signin contractes que els prohibeixen parlar de manera negativa sobre un ocupador en els mitjans socials.

Facebook promet incrementar la privadesa per evitar aquests abusos ja que, segons resa un comunicat oficial de l’empresa, “vostè no ha de ser obligat a compartir la seva informació privada solament per aconseguir un treball”. Si un empresari veu a la xarxa social que algú és membre d’un grup protegit, per exemple LGBT, i no li contracten per això, podrien enfrontar-se a una demanda per discriminació.

El que està clar és que Facebook es pren aquest tema seriosament, per la qual cosa prendran mesures per protegir la privadesa i seguretat dels usuaris, ja sigui mitjançant la creació de noves polítiques o a través fins i tot de l’acció legal. La xarxa social garanteix un esforç extra per protegir el dret dels usuaris a mantenir en la privadesa la seva contrassenya.

Pot ser que sigui hora de tocar una mica més les opcions de privadesa dels nostres comptes. I si a Andorra hi hagués un cas similar, simplement viralitzar-lo.

La taula rodona moderada per Univers Bertrana, Alex Bercianos, Albert Llovera, Pere Marquina i Alfonso Torreño van debatre sobre la problemàtica del patrocini esportiu, va deixar a les clares el llarg camí que el nostre país en el seu conjunt ha de recórrer perquè la marca Andorra viatgi pel món a través dels seus atletes. Josef Ajram, per la seva banda, va injectar tones de motivació a una audiència que observava fascinada la seva ponència, tocant temes claus entre els que van destacar el treball en equip, el paper del lideratge, el rol dels motivadors en les empreses i les maneres d’observar els reptes i  les estratègies per afrontar-los des de la primera planificació.

Aquest primer n-Day, que no hagués estat possible sense el patrocini del Club de Màrqueting d’Andorra, el suport del Comú d’Andorra la Vella i la Universitat d’Andorra i la col·laboració d’Andorra Desenvolupament i Inversió, Ràdio i Televisió d’Andorra, Andorra Park Hotel, Gràfiques A4, Grandvalira i Cervesa Alpha, és sense dubtes el primer d’una sèrie d’esdeveniments que continuarem organitzant amb en David Tiago al llarg d’aquests propers anys, on buscarem les problemàtiques més rellevants del quefer professional andorrà i les oferirem en un espai de debat franc, amb l’objectiu de generar sinergies entre les nostres experiències com a país i el know-how que ens puguin oferir professionals de fora de les nostres fronteres. El proper, programat per a aquesta mateixa primavera, tocarà el tema de la publicitat, un aspecte de cabdal importància davant la més que segura internacionalització de béns i serveis andorrans.

N-Day serà, sense dubtes, una comunitat dinàmica i puixant, a la qual us convidem a integrar-vos-en visitant la web oficial o la pàgina de Facebook, i participant en els actes que es vagin organitzant. Tingues tu també el teu dia N.

Encara que la crisi econòmica i l’evolució de les noves tecnologies van afectar negativament els mitjans tradicionals a tot el món, no sembla haver-li passat factura a les empreses de la Internet social: el 2011 Facebook va obtenir per publicitat 2.350 milions d’euros d’ingressos, gairebé un 70% més que l’any anterior, i en els pròxims la companyia continuarà augmentant a un ritme menor, segons les previsions de l’esmentada consultora, per la qual cosa s’espera que Facebook tanqui el 2013 amb un increment del 33% i el 2014 amb gairebé un 14%, totalitzant 5.700 milions d’euros, més del doble del que va ingressar el 2011.

En general, segons un altre estudi d’eMarketer, els ingressos publicitaris de les xarxes socials a tot el món augmentaran un 50% el 2012. Per 2014, les estimacions diuen que aquestes acumularan prop de 9.000 milions d’euros en ingressos publicitaris, dels que Facebook és el gran beneficiari: aquest any, als EUA el 68% de la inversió publicitària en xarxes socials va ser per a Facebook, mentre que Twitter (encara amb una plataforma publicitària en etapa embrionària) va rebre el 5%, Linkedin el 4 %, el 8% va ser per a jocs socials (la majoria dels quals es juguen, justament, a Facebook) i la resta es va repartir en altres xarxes.

Tenint en compte no només a les xarxes socials sinó a la resta de portals d’Internet, l’empresa de Zuckerberg rebrà el 2012 el 6,5% de tota la inversió publicitària online als Estats Units, un percentatge que d’acord a les previsions creixerà fins al 7% en 2014.

La publicitat és la principal font de diners de Facebook: al voltant del 85% dels seus ingressos el 2011 van venir per aquesta via, mentre que el 15% restant ho va aconseguir a través del sistema de crèdits (moneda virtual) que utilitza o d’altres fonts. Per a finals de 2012, la previsió és que la publicitat continuï representant la part principal dels seus ingressos, 83%. Això deixa un escenari optimista de cara a la sortida del gegant blau en borsa, i el situa com a líder absolut de les xarxes socials, enfortint una posició dominant que complica l’entrada de nous players, deixant a molts d’ells en una simple situació de moda. Queda clar que, ara per ara, no hi ha plataforma social que pugui desafiar Facebook.

No obstant això, l’objectiu de generar contingut ha d’atendre a pautes i necessitats reals, i sobretot, ser rellevant i interessant per al target al qual està dirigit. Si les empreses pretenen captar l’interès dels usuaris que comparteixen informació en temps real això s’ha de fer sota premisses fonamentals, sense deixar-se portar per l’abús de pràctiques ineficaces que acabin classificant la nostra informació i les nostres accions com a spam social.

No hem d’oblidar que la distribució i promoció de continguts a través de la web social ajuden a impulsar les converses sobre les marques, i que la majoria de les empreses afirmen que ha estat clau per augmentar la seva visibilitat i guanyar major notorietat. Aquest és el per què de que la generació de continguts rebi ia la major part de la inversió destinada a les estratègies en social media per empreses de tots els sectors. A més, ara més que mai, els indicadors socials són especialment rellevants per a l’optimització i millora dels resultats en els motors de cerca (SEO), i una eficient oportunitat per dirigir trànsit de qualitat als llocs web de les pròpies empreses.

De forma general, i tornant a l’estudi de SME, el 62% de les empreses realment estan apostant per una estratègia de social media on el contingut de qualitat adquireix protagonisme, i assenyalen que han notat una millora en el posicionament en relació a les principals paraules claus en els resultats dels cercadors. Però també és important destacar que, gràcies a les estratègies de social media, és possible involucrar i augmentar la fidelitat dels usuaris, fans, clients i consumidors cap a les pròpies empreses i marques, augmentant la influència sobre les seves decisions de compra.