L’exitosa xarxa social no deixa clar en la seva publicació com determinarà exactament quins missatges sobrepassen el dret a la llibertat d’expressió a cada país, si bé a la seva pàgina d’ajuda a l’usuari apunta que el bloqueig de tuits respondrà a una sol.licitud per part d’una entitat autoritzada, i cito textualment: “…en el nostre continu esforç per fer que els nostres serveis estiguin disponibles a tot arreu, si rebem una petició vàlida i apropiada d’una entitat autoritzada, pot ser necessari impedir l’accés de cert contingut en un país determinat”.

L’empresa va insistir que vetllarà per la transparència del procés de censura de tuits i notificarà als usuaris el contingut sigui restringit i marcarà el missatge amb un avís que ha estat vetat. Era d’esperar que aquesta decisió molesti els usuaris, sobretot després de Twitter haver-se convertit en un estendard de la llibertat d’expressió durant la Primavera Àrab, al punt tal que el col.lectiu Anonymous ha fet una crida a boicotejar la xarxa de microblogging. La decisió ha provocat multitud de reaccions en el propi si de Twitter, on el hashtag @CensuramAquesta i les seves respectives traduccions han estat de les més repetides a la comunitat. La sospita que la companyia s’ha plegat als desitjos censors de certs governs, destacant entre ells la Xina, amb l’objectiu de no frenar la seva expansió internacional inundava tuits i articles en blocs i mitjans, i des de molts col.lectius de hacktivistes es preguntaven què es podia esperar d’una companyia en què han invertit magnats saudites. Per a alguns usuaris aquesta decisió suposa una traïció per part d’una companyia que ha estat crucial en l’èxit de les revoltes dels països del nord d’Àfrica.

En un article molt citat aquests dies de Financial Times s’intentava esbrinar si la voluntat de Twitter serà la de lluitar pels seus usuaris, mantenint-se així com un dels mitjans de comunicació més oberts del món. Per la seva part, Reporters sense Fronteres ha sol.licitat a l’empresa que rectifiqui la seva decisió per considerar-la “nociva” per a la llibertat d’expressió, ja que priva els ciberdissidents a tot el mós d’una eina “crucial”.

Tot està per veure. Aquesta història no ha fet més que començar: segons les últimes notícies, Tailàndia ja censura Twitter.

No és qüestió de defensar una empresa que sense dubtes va lucrar jugant a la vora de la legalitat que donen diferents lleis en diferents països, sinó de denunciar com el poderosíssim lobby de la distribució de continguts, després d’amenaçar amb retirar el suport als demòcrates amb les eleccions a la vista, ha aconseguit que Obama mobilitzi als seus virreis a l’altra banda del món detenint als responsables del portal, cap d’ells americà, activant una de les tantes “lleis-Sinde” que van legislant en cada cop més països, vergonyosament tunejades a gust d’aquests lobbys.

Fa deu anys va tancar Napster i avui els sistemes per compartir fitxers són infinitament més eficients que llavors. Però gran part de a indústria de la distribució en lloc d’estudiar escenaris rendibles i reeixits com ara Spotify o AppleStore, prefereixen aliar-se amb el poder polític per intentar castrar la xarxa.

Per diferents raons, però amb iguals mètodes, el Poder (amb majúscules) colpeja una altra vegada la Internet lliure que el món necessita. Primer va ser Julian Assange i Wikileaks, acusats d’espionatge per haver-nos posat davant els ulls les escenes de soldats americans executant periodistes a l’Iraq entre bromes, i ara Kim Dotcom i Megaupload, acusats gairebé de terrorisme per haver creat una plataforma digital que va servir de perfecta excusa perquè l’Estat Policial aconsegueixi el seu real objectiu: espiar el que fem a Internet, quins fitxers ens enviem i quines pàgines visitem, una mena de Minority Report on se’ns audita “per si” cometem algun delicte. Ja ni calen SOPA ni PIPA: som sospitosos pel sol fet de tenir un teclat a mà.

Avui som una mica menys lliures que ahir. El Premi Nobel de la Pau que ordena assassinats selectius ha matat també una mica més a la Internet neutral, i la comunitat ha d’estar més atenta que mai a l’esdevenir dels propers temps. És molt important conscienciar a cada amic, veí, familiar, company de treball i cada persona amb la qual ens relacionem de l’important que és que la xarxa sigui lliure i neutral. No podem quedar-nos tranquils veient com l’Estat Policial converteix la xarxa en una televisió per cable, un espai estèril amb emissors autoritzats i receptors robots. Capar la xarxa serà com haver regulat la impremta de Gutemberg, i els nostres fills pagaran el preu de la barbàrie.

Internet està sent censurada, no et deixis enganyar.

Amb el pagament per clic, o PPC, passem de pagar per espai a pagar per interès del qual visita o llegeix en aquest espai. Abans, quan pagàvem amb el clàssic CPM (cost per cada 1000 impressions o “captures de pantalla” … o lectors del mitjà), ens facturaven simplement pel fet d’estar, per tenir l’anunci imprès en algun lloc, web o paper. Si l’anunci era dolent, el mitjà cobrava el tarifat, si l’anunci era bo, també. Però per l’anunciant no era el mateix: el PPC reduïa el risc i l’hi passava en part al mitjà. L’arribada del PPC va crear una nova indústria, Google la va millorar i es va convertir en l’empresa més poderosa del món, encara que en essència no havia canviat res …

Encara que no sigui evident la marca segueix pagant per espai llogat, per ocupar un lloc al portal, blog o diari online. Se segueix pagant pel privilegi d’aparèixer a Google quan algú fa una cerca amb les paraules claus que l’anunciant va triar. Encara que es facturi per PPC en realitat es paga el CPM de tota la vida. És veritat que ja no cal avançar els 2.000 € només per sortir, però si un anunci d’AdWords no funciona (és a dir, no el clica ningú) en qüestió d’hores Google exigirà a l’anunciant que pugi l’aposta, incrementant el cost per clic màxim que està disposat a pagar. Si aquest anunci segueix sense funcionar, amb pocs o cap clic, AdWords tornarà a demanar més diners per clic, i així successivament fins que l’anunciant decideixi retirar-se. En aquest moment l’anunci haurà sortit de pauta.

Quin és el raonament d’aquesta mecànica de Google AdWords? Que el valuosíssim espai de les impressions ha de ser rendibilitzat, de manera que no pot perdre el temps -que en realitat és l’espai- amb anuncis que no tinguin clics.Google viu dels clics, i si un anunci no li dóna clics Google no li dóna el privilegi de l’espai, i per tant la visibilitat i les impressions. El que intenta AdWords és equilibrar una baixa taxa de clic amb un major cost per clic. O bé puges costos o bé et treu del joc i posa a un altre que li dóna més clics per píxel quadrat.

Resumint, el PPC és un sistema de facturació nou per al CPM de tota la vida, concepte que segueix i seguirà com el regulador del mercat de la publicitat en paper o en bytes, el preu en què es troben anunciant i mitjà. O dit d’una altra manera: amb el PPC es cobra per clic però l’anunciant paga per impressions.

1. Recorda comentar als blogs d’altra gent de manera freqüent i, es actiu en les comunitats on estàs present.
2. No oblidis escoltar a la Web Social. És tan important com parlar i de vegades més, molt més…
3. Crea versions pdf dels teus millors posts i envia’ls per e-mail als teus clients i audiència per animar-los a creixer. Però no facis spam.
4. Connecta de la manera més humana, sincera, transparent, directa i original que puguis.
5. Cada acció, tàctica o pràctica ha de ser una història, una història que expliqui la teva història, la del teu producte, la dels teus clients.
6. Recorda que el que realment fa que la teva empresa destaqui a la xarxa social són les interaccions humanes, aconseguides a través de la comunitat.
7. Mira un motor de converses com una oferta gratis per ajudar a convertir públic en fans.
8. Mou-te ràpidament cap a mesures, ja que aquestes són les pautes que molt sovint decideixen el vot de les empreses.
9. Crea informes simples de com vas a informar del que estàs fent a la gent que tens per sobre.
10. Treballa en quines xifres podrien importar realment, les famoses KPI: comentaris rebuts, “m’agrada”, retuits, etc.
11. Posiciona cada post per la seva efectivitat basat en el teu propi criteri. Revisa setmanalment i mensualment.
12. Inventa una mètrica real que atorgui valor real al negoci. ¿Identifica l’estat de la marca? ¿Prediu d’atacs? ¿Redueix costos en màrqueting? ¿Produeix oportunitats de venda?
13. Mai consideris el nombre d’amics, seguidors, fans o connexions com una mètrica vàlida. En aquest cas seria qualitat, no quantitat.
14. Troba maneres de lligar els teus números a altres nombres, però de màrqueting i vendes. No podràs en moltes ocasions, però en d’altres si.
15. A Facebook no t’enganyis a tu mateix: no forcis les quantitat de fans via invitacions massives.
16. Estableix micro-objectius per a cada un dels paràmetres de mesurament, així com per a cada plataforma o acció.
17. Estableix objectius cada tres mesos. Determina si aquests objectius i la seva revisió estan tenint algun impacte en el total.
18. Mai tractis a la gent com números: són la teva principal capital.
19. A l’hora d’obtenir resultats, no et precipitis. Pren decisions en termes curts, ells et portaran a un entorn més flexible, dinàmic i maniobrable.
20. Crea un workflow de treball diari. Després estructura tota l’estratègia per concentrar tot el que sigui d’utilitat i donar-li un sentit i coherència dins d’una estratègia digital integrada.

Algun d’aquests consells podrien requerir personalització, depenent de la teva indústria, objectius i interessos: considera això com el teu punt de partida.

Espero que això et serveixi per iniciar el teu camí i no oblidis compartir, perquè la teva xarxa social creix a partir de la xarxa social de tots, fins i tot de la teva competència. Ara només queda començar a aplicar …

1. Recorda que la xarxa social és un gran lloc per contactar amb prospectes, competidors i proveïdors.
2. Per crear contingut consistent, no publiquis només pel que fa a la teva indústria.
3. Fes servir arxius de notes per prendre notes ràpidament d’idees de contingut, quan no tens temps per escriure. Evernote és un bon aliat.
4. Resumeix altre contingut que t’agradi i, afegeix una mica de valor més enllà d’enllaçar al seu post original. Recorda sempre enllaçar als posts.
5. No tinguis por de citar la competència ni que aquesta copiï els teus continguts.
6. Publica en mode resum posts aliens on trobis coses de valor (com he fet jo mateix amb aquest article que estàs llegint), i afegeix més valor, independentment d’enllaçar als posts originals.
7. Qualsevol lloc és bo per agafar idees.
8. Mira periòdicament en els agregadors de notícies com ara Fresqui, Reddit o Digg, o en el teu propi Delicious, i crea posts des d’aquí.
9. Pregunta a la teva audiència que és el que necessiten, que és el que més se’ls resisteix. que desitgen…
10. Comprova els posts que has escrit durant l’últim mes i identifica tots els temes que has tractat.
11. Pensa sobre coses que els teus clients o potencial audiència podria necessitar i escriu sobre això, que és el que els podria interessar, encara que se sorti del tema que publiques normalment.
12. Comprova les teves estadístiques i mira on la gent s’atura, que és el que més visita, que busquen i centra teus esforços precisament en això. Google Analytics és ideal per obtenir aquesta informació.
13. Usa diferents temes de diferents blogs per inspirar-t’hi.
14. Pensa en crear material addicional, alguna cosa com eBooks o cursos, tot això amb el teu millor material.
15. Estén l’abast dels teus posts amb vídeos, sempre que sigui possible i apropiat.
16. Tracta de construir una plataforma de comunitat al voltant dels teus plataformes de contingut.
17. Convida a la teva audiència a intervenir en el teu post, sempre que sigui oportú.
18. Afegeix social plugins com ShareThis o Socialize It (a més, òbviament, dels propis de Facebook i Twitter) perquè el teu bloc millori la distribució.
19. Cerca creuar oportunitats amb altres blocs de similars característiques al teu, ja sigui participant, intercanviant links o demanant entrar al blogroll.
20. Considera començar grups a les teves xarxes socials (como ara grups a LinkedIn, cercles de Google+ o també a Facebook) per estendre l’espai a cobrir amb els teus converses.

Com podreu veure, molts d’questes propostes obeeixen exclusivamente al sentit comú, més que al marketing online. Quantes d’aquestes ja habies treballat anteriorment? Al post que ve, les 20 propostes finals.

Ja en tema, doncs, les primeres 20 són:

1. Si decidiu escriure un blog, feu-ho la base de tots els vostres esforços, el centre de la vostra acció online.
2. Pensa alternatives de promoció d’aquest bloc i de com fer-lo més visible.
3. Tria tres plataformes socials (només 3) on centrar els teus esforços i on sospites que podria estar el teu públic.
4. Assegura’t que tot estigui integrat i enllaçat al bloc.
5. Tria dues o tres persones a la teva empresa per crear comptes a dites plataformes. No intenteu fer-ho tot: no caigueu en la “trampa” del Community Manager solitari.
6. Crea un calendari per fixar i distribuir el teu contingut, creant així una expectativa de publicacions.
7. Subscriu-te a cinquanta blocs que estiguin situats en el mateix espai que el teu, incloent a la competència i qualsevol bloc del sector.
8. Sigues humà en tots i cadascun dels punts de contacte, comunica i escriu de manera que soni humà. Usa una foto de perfil humana. Als clients no els agrada parlar amb màquines ni amb anònims.
9. Després d’escriure el primer post, pren una mica de temps per comentar alguns d’aquests cinquanta blocs.
10. Estableix termes de cerca.
11. Prioritza el manteniment d’un feedback amb la comunitat que estigues creant.
12. Assegura’t que és fàcil per a la gent subscriure al teu bloc o web, per RSS o correu electrònic.
13. Duu a terme comprovacions periòdiques a la teva web sobre ubiqüitat. Una bona eina és WebGrader en HubShout.
14. Fes servir etiquetes per millorar les característiques de cerca del teu bloc.
15. Utilitza imatges sempre.
16. Utilitza un template net per al teu bloc corporatiu.
17. Fora del teu bloc, actualitza la informació a les teves plataformes socials cada dues setmanes, Usa les xarxes, interaccions, connexions i el contingut més sovint, però renova els teus perfils i la resta d’informació.
18. Participa en altres comunitats per guanyar visibilitat. No facis spam únicament vinculant als teus continguts. Afegeix valor, sempre.
19. A les plataformes socials, busca maneres de contribuir, fins i tot quan no és directament relacionat amb la teva empresa.
20. Continua creant relacions més enllà que signifiquin una necessitat concreta. No només busquis establir relacions amb clients.

A la pròxima entrega, 20 consells més.

Aquestes declaracions arriben en un moment en què en el sector és tema de discussió habitual l’estat de la guerra entre Facebook i Google Plus, i que a la veïna Espanya es comenta de la caiguda vertiginosa d’usuaris de Tuenti, la que va ser la sorpresa fa pocs anys i que avui s’ha convertit en l’enèsim fiasco de Telefónica a Internet.

Sobre el temps emprat pels usuaris en les xarxes socials, Colony assegura que és major al que gasten en els seus conservacions telefòniques, la gestió dels seus e-mails o la pràctica d’activitat físic, i no és optimista de cara al futur d’algunes xarxes socials ja que assegura que s’ha format una bombolla de startups en aquest sector. Davant aquest panorama, el dirigent creu que moltes empreses que han sorgit al llarg d’aquests anys en l’àmbit de la web social hauran d’acabar tancant. És més: des Forrester Research s’apunta que en el futur els serveis socials a la xarxa hauran de ser més eficients i no consumir tant de temps dels usuaris.

Que va poder haver passat perquè hàgim passat d’estimar les xarxes socials a començar a considerar-les un mal necessari? Té data de caducitat això tan natural per a molts de nosaltres com ara actualitzar el nostre estat, compartir un enllaç o penjar una foto?

Crec que té a veure més amb un nou ús de les xarxes que amb una decadència de les mateixes, així com el sentit que li donem als nostres perfils. L’arribada dels smartphones a espais que fins ara eren monopoli dels ordinadors personals i la ubiqüitat que han guanyat les xarxes socials amb ells ha “accelerat” l’exercici de participació, donant un nou impuls a la immediatesa de Twitter, marcant per oposició a les plataformes a l’ús com Facebook o Google Plus com ocioses, a causa del temps que fa que actualitzar-hi o mantenir converses. I això no ha fet més que començar, si estem atents a la penetració d’aquests dispositius en la societat, al punt de competir amb els propis ordinadors.

I tu, consideres que estàs dedicant massa temps a les xarxes socials?

Com veiem en la mateixes imatges filtrades (que es poden trobar a Google), aquest fals Facebook cubà s’autodefineix a la seva pàgina d’inici com el “punt de trobada virtual entre les universitats cubanes”, pel que fa suposar que la idea hauria sortit de l’ Ministeri d’Educació Superior de Cuba, és a dir que seria un projecte oficial del Govern, intentant copiar fins a l’origen de la xarxa de Zuckerberg: ser un espai comú d’estudiants.

Ara bé, quant d’èxit podrà tenir la excèntrica iniciativa? Més enllà que sigui molt bona o molt dolenta, però coneixent la baixa penetració de l’Internet a Cuba, costa creure que aquesta xarxa social vagi a aconseguir molts usuaris ja que, tal com va informar en el seu moment Europa Press, el 2009 hi havia poc més de milió i mig d’internautes cubans, el que representa una de les xifres més baixa de tot el continent, segons la Unió Internacional de Telecomunicacions. L’informe explica que, a més a més, la majoria d’aquests internautes es connecta a través d’oficines públiques o centres d’estudi, on només tenen accés a una Intranet i a un grapat de pàgines seleccionades, les permeses per la dictadura, amb un cost de gairebé 2 dòlars l’hora, mentre que altres fan el mateix des d’alguns hotels, on la tarifa puja fins gairebé els 11 dòlars, segons dades de Reuters citats per EP. Això sense entrar a detallar els riscos que pugui arribar a córrer un ciutadà de l’illa que pugui intentar utilitzar el fals-Facebook per simplement opinar, com ho fa gran part dels 700.000.000 d’usuaris de l’original.

Ara mateix el faraònic projecte del cable submarí Veneçuela-Cuba és el que promet massificar l’accés a Internet a l’illa, fent que el creixement d’aquesta versió cubana del Facebook es vegi afavorida, però en temps de globalització, quan s’aprofita l’ús d’Internet per acabar amb les fronteres espacials i relacionar-nos amb gent de qualsevol lloc del món, quin valor pot aportar aquest tipus de projectes tan restringits? I em pregunto: seria tan diferent en el fons la Internet controlada que intenten impulsar els nostres polítics, via lleis Sinde, HADOPIs i similars?

L’aposta de Facebook és clara: expandir-se i oferir nous serveis. Segons han assegurat des de l’empresa, “cada dispositiu mòbil és millor si és social. Estem treballant amb tota la indústria mòbil, amb operadors, fabricants de maquinari, proveïdors de sistemes operatius i desenvolupadors d’aplicacions per portar l’experiència social a més gent de tot el món “.

De totes maneres el telèfon de Facebook és l’equivalent tecnològic al conte del llop: s’ha anunciat tantes vegades com les que Mark Zuckerberg ha hagut de desmentir-ho, de manera que al sector regna l’escepticisme, inclús en aquesta ocasió en la qual ja hi ha nom, fabricant i característiques tècniques. La sortida de Buffy seria tota una bomba dins el món dels gegants tecnològics, després de la reducció d’empleats en Nokia, els intents de Google per ficar-se al sector (fins i tot amb els seus propis dispositius), la puixança de Microsoft i la supremacia de Apple. Una guerra de titans en la qual només faltava Mark Zuckerberg. Amb Buffy, segons l’e-revista Gizmodo, l’usuari se sotmet a una infraestructura social virtual amb una llista d’amics basada en Facebook, que es convertiria de fet a la llibreta d’adreces. Els esdeveniments conformarien el calendari del dispositiu, i el software d’aplicacions serien dissenyades per compartir-ho tot amb tota la llista de contactes.

“El nostre objectiu no és crear un telèfon que competeixi amb l’iPhone ni res d’això”, va dir el fundador de Facebook al bloc de tecnologia TechCrunch, tot i que és una dada que la xarxa social té més de 700 milions d’usuaris a tot el món, i més de 100 milions de persones l’utilitzen des dels seus dispositius mòbils cada mes, segons estimacions del propi Facebook.

Ha nascut el pitjor malson d’iPhone?

Font: http://blog.kissmetrics.com/