Quan un mitjà perd poder en mans d’un altre nou aquest intenta ràpidament dimonitzar-lo, i convertir-lo en una usina d’idees censurables funciona en els intel·lectes més permeables. Així com quan van matar a Marta del Castillo El Diario de Sevilla va titular a un article “Un assassinat de la generació 2.0”, en l’Andorra d’avui s’intenta convertir en notícia que un parell de preadolescents, amb més hormones que criteri, van publicar una pàgina “de contingut nazi” a Facebook, quelcom que els comportarà quinze minuts de mala fama, una segura i dura sanció...

S’acosten les eleccions anticipades i els partits polítics andorrans comencen a ocupar posicions a les xarxes socials, tal l’esperat. En les passades generals ja s’havien presentat gairebé tots ells, acompanyats pels seus respectius trolls, en un escenari que els resultava tan nou com ara incert, un espai on resultava difícil dur a terme els usos i costums típics d’una societat tancada (gairebé hermètica) com l’andorrana. Per a l’analista és un regal del cel el fet de veure com en un país on la majoria no té cap dret polític, i on opinar segons “què i a...

M’acabo de comprar una funda per al meu iPhone, a menys de la meitat de preu del preu més baix que vaig poder trobar a Andorra. La vaig comprar per eBay, la meva botiga de referència per qualsevol cosa que no requereixi urgència des de fa molts anys, on ja vaig adquirir articles simples com aquesta funda o més sofisticats com el gran angular extrem per a la meva càmera fotogràfica que em vaig regalar l’any passat. Mai he tingut un problema, mai un motiu de reclam… Mitjançant els consells dels propis clients m’he acostumat a comprar, ja sense intermediaris, directament al...

Andorra és diferent, és veritat; sorpren que en un país d’Europa hi hagi una situació de mitjans massius tan especial. Un sol canal de televisió gairebé sense audiència (llevat l’informatiu, ha sortit quart a les estadístiques de l’últim Observatori Andorrà del 2007, quan no tots tenien encara Telecinco), algunes ràdios el major atractiu de les quals són els enllaços a les emissores espanyoles de catalunya Ràdio i Los 40 principales (mateix estudi) i només dos periòdics de pagament i dos gratuïts conformen una oferta mediàtica que, almenys, pot considerar-se...

Molt millor del que pensava, estic sincerament encantat amb el servei d’e-Facebook que acabo de rebre. Crec no exagerar si dic que és la fi del correu electrònic tal com ho enteníem, almenys per a ús no corporatiu. És impressionant la seva versatilitat. Estic provant-ho en totes les variants possibles i ja he enviat i rebut fitxers fotogràfics i no fotogràfics, de Mac i de PC (.pages i Excel, així com pdf). No importa el format, Facebook (com a receptor) obre els programes com ho fa el Outlook o el Mail. A més, els correus que arriben a Facebook poden classificar-se com a...