Se segueixen sumant plomes famoses a la confusió, cada vegada més omnipresent, entre xarxes socials com a nou mitjà de comunicació massiva o com a paradigma del canvi en la forma de comunicar-nos entre les persones.

L’escriptor best-seller brasiler Paulo Coelho, autor de ”Veronica decideix morir” i ”L’alquimista” i traduït a més de 80 idiomes, ha dit que entén les xarxes socials com una altra manera que l’escriptor disposa per comunicar-se amb el seu públic. I, fins aquí, molt be.

En una entrevista amb l’Andrés Oppenheimer de CNN en Español, avui replicada innombrable quantitat de vegades a internet i que pot trobar-se íntegra a la xarxa, Coelho va dir que abans, en una tasca a la qual dedicava diverses hores, signava uns dos-cents llibres per presentación i que, per tant, el seu límit estava en poder interactuar amb aquesta quantitat de persones, però que ara a través de les xarxes socials té la possibilitat de connectar més amb els lectors, tenunt en compte que l’escriptor té gairebé 9 milions de seguidors a Twitter i més 14 de milions de fans a Facebook.

Segons en Coellho, les xarxes socials són el futur de la literatura i Twitter és un art, ja que en 140 caràcters s’ha de passar tota una idea i això en aquest moment ajuda moltíssim a l’escriptor a sintetitzar les seves idees, considerant-lo una mena de haiku del segle XXI.

Coelho ha assenyalat que en els seus llibres sempre ha intentat ser molt directe sense ser superficial, però amb l’exercici de Twitter ha aconseguit sintetitzar encara més, al pun tal que per a l’autor, les xarxes socials són un mecanisme tant d’experimentació literària com de comunicació amb el seu públic.

Em sembla increïble que un escriptor de l’importància de Coelho aposti tan alegrement per l’efímer del tuit contra la permanència del llibre. Si la comparació s’hi fes amb la dinàmica del bloc, de l’escriptura sense normes i sense terminis en una plataforma ubiqua, sense dubtes que podria coincidir (diversos escriptors i periodistes han esdevingut blocaires, amb èxit), però aquestes declaracions em semblen una més de les tantes que s’escolten d’un temps ençà, per tants personatges que no volen perdre’s entrar en aquest club d’intel·lectuals fashion que confonen un simple xarxa comercial de missatgeria instantània amb una nova forma d’entendre la cultura global.

I considerar una plataforma amb finalitats lucratives com una mena de nova impremta em sembla una ximpleria que, malaraudament, està sent recolçada per la moda.

By | 2013-12-12T08:00:40+00:00 diciembre 12th, 2013|Blog|